El dia 20 de novembre del 2005 era un dia com un altre qualsevol. Com qualsevol divendres, va ser un dia de treball normal. El que feia una mica m\u00e9s especial aquell dia \u00e9s que s’acostava el cap de setmana i podria veure a la Lorena. Com cada divendres al migdia la vaig cridar per a quedar quan sort\u00eds a la tarda de treballar i poder veure’ns una estona. Recordo que aquell divendres la Lorena estava constipada i no es trobava molt b\u00e9 i vam estar parlant que millor seria veure’ns el dissabte, per\u00f2 al final, despr\u00e9s d’insistir molt per part meva, quedem a veure’ns aquest mateix divendres a la tarda.<\/p>\n
Recordo que va ser un dia pluj\u00f3s i fred. Molt desagradable. Al migdia vaig dubtar si portar la moto o el cotxe, per a despr\u00e9s despla\u00e7ar-me cap a Parets del Valls (en aquells dies jo vivia a Barcelona i ella all\u00ed). Sempre que tenia dubtes, m’acabava per decantar per la moto, ja que sempre m’havia agradat molt anar amb moto. Em tranquil\u00b7litzava, gaudia molt conduint sense presses.<\/p>\n
<\/p>\n
Cap a les 8 de la tarda m\u00e9s o menys em trobava jo a Montcada i Reixac, a escassos km ja de la meva destinaci\u00f3. Era ja de nit, feia fred i aquest \u00e9s l’\u00faltim record que tinc d’aquell dia: estar parat sota un sem\u00e0for en vermell i ajustar-me tant la jaqueta com els guants perqu\u00e8 tenia fred. Sem\u00e0for en verd i a poc a poc cap a la meva destinaci\u00f3. No tenia cap mena de pressa.
\nEntre Montcada i Mollet hi ha un tram d’autovia que \u00e9s una recta molt llarga (uns 2 km). Segons l’atestat i els testimonis (a partir d’aqu\u00ed jo ja no em recordo de res), jo anava a la velocitat correcta, hi havia cotxes avan\u00e7ant-me i tot era completament normal fins que va apar\u00e8ixer el que els testimonis van qualificar de kamikaze. Un cotxe sense llums (cal recordar que era plena nit i el tram en q\u00fcesti\u00f3 no est\u00e0 il\u00b7luminat) va apar\u00e8ixer del no-res a gran velocitat. Sembla que va intentar passar entre un cotxe que m’estava avan\u00e7ant correctament i jo, quan est\u00e0vem en paral\u00b7lel. Va tocar la meva roda posterior, vaig perdre el control de la moto…i es va fer la foscor.
\nA partir d’aqu\u00ed no tinc const\u00e0ncia de res fins que despert, gaireb\u00e9 un mes despr\u00e9s.
\nTot el que va passar durant aquest mes el s\u00e9 pel que m’han comptat familiars, amics, doctors, infermeres…i si per a mi va ser dur, per a ells potser ho va ser fins i tot m\u00e9s.
\nEl comunicat m\u00e8dic va ser desastr\u00f3s: bra\u00e7os i cames trencats per diversos llocs cadascun d’ells, avantbra\u00e7 dret reconstru\u00eft (vaig colpejar la biga d’un guarda-ra\u00efl) …i el m\u00e9s greu: p\u00e8rdua massiva de sang. Vaig arribar pr\u00e0cticament dessagnat a l’hospital i el m\u00e9s immediat va ser fer una transfusi\u00f3 de sang massiva i d’aqu\u00ed passar al coma indu\u00eft i a l’UCI. Havia d’estar vigilat les 24 hores del dia, i adormit per a estar totalment tranquil i evitar sobresalts. El perill d’un atac al cor o qualsevol problema card\u00edac relacionat era molt alt. Sembla que va haver-hi alguna amena\u00e7a, per\u00f2 a poc a poc la situaci\u00f3 es va normalitzar i vaig despertar del coma. Es van comprovar que no va haver-hi danys neuronals (el casc va aguantar l’impacte contra el guarda-ra\u00efl) i vaig recobrar la consci\u00e8ncia. Em van deixar ben clar els traumat\u00f2legs que, si no hagu\u00e9s portat un bon casc, una bona jaqueta, guants, pantalons, etc… Estaria mort tan sols pel fet d’haver estat 300 metres arrossegant-me per l’asfalt.
\nPer a mi nom\u00e9s va passar una nit, i en realitat va passar gaireb\u00e9 un mes.
\nDes del moment de despertar en l’UCI em vaig fer conscient del meu estat. El primer que intentava \u00e9s tenir informaci\u00f3, per\u00f2 per molt que pregunt\u00e9s me la donaven en petites dosis. Les escasses visites sempre acabaven en lloros quan em veien totalment enguixat i amb aparells al meu voltant.
\nAqu\u00ed just en aquest moment comen\u00e7a el que per a mi va ser el pitjor calvari de tot l’accident: fer-te a la idea que tot havia canviat. La meva m\u00e0 dreta estava adormida (ja mai va recuperar la mobilitat), les meves cames enguixades, el meu bra\u00e7 esquerre enguixat i molt adolorit… Passar-se el dia en el llit mirant cap al sostre en una habitaci\u00f3 amb la finestra tancada i la persiana baixada, sense saber si \u00e9s de dia o de nit, \u00e9s una aut\u00e8ntica tortura. El temps simplement s’havia detingut enmig d’una mar de desesperaci\u00f3 i dolor. El millor que passava en l’UCI \u00e9s que sovint em treien per a portar-me a quir\u00f2fan per a operar (hi havia una llarga llista d’operacions per davant). Aix\u00ed, amb una mica de sort, el quir\u00f2fan estava lluny i veies el sol, senties l’aire, alg\u00fa et parlava com si fossis una persona normal…
\nNom\u00e9s tinc paraules d’agra\u00efment cap a tot el personal sanitari que em va atendre, per\u00f2 record aquella etapa com especialment dura.
\nL’\u00faltima intervenci\u00f3 que van fer va ser intentar reconstruir els genolls, els quals estaven literalment destrossats. El millor d’aquella operaci\u00f3 era que despr\u00e9s em passaven a planta. Tindria un company, televisi\u00f3, visites a tota hora… Tenia moltes ganes de sortir de l’UCI.
\nI aix\u00ed va ser. Vaig passar a planta. Vaig tenir 26 companys d’habitaci\u00f3 durant tota la meva estada all\u00e0. Gent que s’operava, es recuperava i marxava. Per\u00f2 el que sempre em quedava en el llit 242 era jo. La recuperaci\u00f3 va ser molt lenta. Primer van ser sis mesos de llit esperant que els genolls i altres plaques que portava per tot el meu cos s’ assentessin, sis mesos en qu\u00e8 no vaig poder dutxar-me ni anar al lavabo. Completament imm\u00f2bil, amb cames i bra\u00e7os enguixats en el llit. Sempre vaig estar acompanyat i la veritat \u00e9s que es va fer una estada bastant curta. A partir d’aqu\u00ed, vaig passar a rehabilitaci\u00f3. L’objectiu era tornar a caminar, si pogu\u00e9s ser sense ajuda ni de crosses ni de bast\u00f3. I aix\u00f2 va costar temps i esfor\u00e7. En concret un any sencer de fisioter\u00e0pia de dilluns a dissabte mat\u00ed i tarda. En tot aquest temps tamb\u00e9 s’alternaven operacions a la m\u00e0 dreta, en el colze esquerre… en moltes parts que quedaven per apeda\u00e7ar.
\nAl final, despr\u00e9s de m\u00e9s d’un any i mig d’hospitalitzaci\u00f3 em van donar l’alta. Durant tot el temps que vaig ser a l’hospital vaig intentar ser molt positiu i optimista. Els problemes van venir quan vaig sortir d’all\u00ed.
\nEl primer que va passar en sortir d’all\u00ed va ser alguna cosa que per desgr\u00e0cia em temia. Despr\u00e9s de 7 anys treballant en una empresa, de visitar-me a l’hospital els meus caps, companys, etc…va passar el que sol passar en aquests casos: t’acomiaden en donar-te l’alta. Davant un empleat amb una baixa de llarga durada, busquen a un substitut que cobra menys i si m\u00e9s o menys funciona, resulta que ets prescindible.
\nUn altre problema relacionat amb l’accident que comences a notar \u00e9s la solitud. Tens amics, tens parella… per\u00f2 han de treballar i no estan disponible les 24h per a tu. Et sents sol i encaixar que aquesta “evoluci\u00f3” en el teu estat f\u00edsic que es d\u00f3na durant la fisioter\u00e0pia ha acabat i has d’assumir que queden seq\u00fceles \u00e9s dif\u00edcil. En passar molt de temps sol, el cap d\u00f3na moltes voltes…i no per a b\u00e9.
\nTamb\u00e9 apareixen temes relacionats amb la just\u00edcia: cerca del cotxe que es va donar a la fugida, contractar a una advocada, tribunals m\u00e8dics… \u00c9s tot un m\u00f3n del qual no tenia ni idea de com funcionava i em va costar molt fer front.
\nTots aquests problemes van desembocar en una cosa normal: una depressi\u00f3. La meva manera de ser va canviar. Vaig passar a ser una persona permanentment amargada i malhumorada. La meva dona ja en aquells dies es va adonar i va decidir que o busc\u00e0vem ajuda o b\u00e9 que cadascun segu\u00eds el seu cam\u00ed. Al principi em vaig mostrar poc inclinat, per\u00f2 vaig acceptar no de molt bona gana posar-me en mans d’una professional de la psicologia.
\nVa ser dur, per\u00f2 puc dir (i ho corrobora la meva dona) que m’assemblo alguna cosa al qual era abans de l’accident despr\u00e9s de la ter\u00e0pia.
\nDes de la perspectiva que d\u00f3na el temps que ja ha passat, puc treure algunes coses clares despr\u00e9s d’aix\u00f2. La primera \u00e9s que un fet com un accident de tr\u00e0nsit greu t\u00e9 seq\u00fceles a tots els nivells: psicol\u00f2gics, f\u00edsics, laborals, socials… Hem de ser conseq\u00fcents que res tornar\u00e0 a ser com abans i intentar bregar amb aix\u00f2 de la millor forma possible. No cal tenir vergonya ni ser tan vehement com per a admetre que necessites ajuda, a tots els nivells. Tamb\u00e9 cal conv\u00e8ncer-se que el temps no ho cura tot, per\u00f2 t’ensenya a conviure amb les seq\u00fceles de l’accident, al mateix temps que els que t’envolten es fan a la idea de les teves noves particularitats (en el meu cas mobilitat nul\u00b7la d’una m\u00e0, dificultat per a caminar, dolors…). Tot canvia, i acceptar-ho buscant ajuda, ocupacions, inquietuds, etc. per a pal\u00b7liar aquest dolor i aquests canvis que arriben a la nostra vida tan de sobte, dep\u00e8n de nosaltres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dia 20 de novembre del 2005 era un dia com un altre qualsevol. Com qualsevol divendres, va ser un dia de treball normal. El que feia una mica m\u00e9s especial aquell dia \u00e9s que s’acostava el cap de setmana i podria veure a la Lorena. Com cada divendres al migdia la vaig cridar per […]<\/p>\n