{"id":3421,"date":"2020-05-15T12:41:39","date_gmt":"2020-05-15T11:41:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.stopaccidentes.cat\/?p=3421"},"modified":"2020-05-15T16:03:23","modified_gmt":"2020-05-15T15:03:23","slug":"qualsevol-persona-qualsevol-lloc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/qualsevol-persona-qualsevol-lloc\/","title":{"rendered":"QUALSEVOL PERSONA, QUALSEVOL LLOC"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

RESUM<\/strong><\/p>\n

S\u00f3c Josep Roca, tinc 64 anys, vaig tenir un accident de circulaci\u00f3 als 38 anys, (18\/01\/1993) actualment porto 27 anys en cadira de rodes (tetrapl\u00e8gia).<\/p>\n

Durant els meus 38 anys de \u201cfuncional\u201d la meva vida es desenvolupava com la de qualsevol persona, tenia fam\u00edlia, feina,(Policia Local), amistats, passatemps (immersi\u00f3) practicava esports (arts marcials \u201ckarate\u201d) viatges d\u2019aventura…el darrer al Cap Nord.<\/p>\n

Est\u00e0 clar que la meva l\u00ednia de vida seguia l\u2019horitz\u00f3 com la de qualsevol, tenia molts projectes en ment i la meva pretensi\u00f3 era aquella d\u2019aconseguir l\u2019objectiu desitjat a mesura de complir els terminis que jo hi destinava.
\n
\nACCIDENT<\/strong><\/p>\n

El 15 de gener de 1993 va morir la meva parella, de c\u00e0ncer, vaig anar a Cadaqu\u00e9s per a fer immersi\u00f3 i d\u2019aquesta manera relaxar-me de tot all\u00f2 acumulat durant la malaltia de la meva companya.<\/p>\n

Un fosc capvespre del mes de gener, d\u00eda 18, (tres dies despr\u00e9s) a les 19h,  circulava per una carretera recta, a la llunyania es veia un revolt, jo tenia tres vehicles al davant, vaig decidir avan\u00e7ar-los, quan estava a la meitat de la maniobra, va sortir un cami\u00f3 del revolt i tots sabem de les limitacions dels nostres vehicles, en el meu cas accelerar i avan\u00e7ar el vehicle que em quedava no era possible com tampoc ho era frenar i deixar passar el que havia avan\u00e7at.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, per no xocar contra el cami\u00f3 vaig donar un cop de volant, vaig sortir de la carretera anant a parar en mig d\u2019un camp, la sort em va somriure i no em va passar res,   l\u2019\u00fanic problema era que, intentava treure la furgoneta del camp i em patinaven les rodes, motiu que em va fer trucar una grua.<\/p>\n

Em vaig posar a la vorera per esperar la grua, amb tan mala sort que un altre vehicle que circulava amb exc\u00e9s de velocitat, el revolt era for\u00e7a ample i per no reduir o frenar una mica i seguir circulant per on toca, va envair la vorera perqu\u00e8 no li culeges el cotxe i all\u00e0 estava jo, vaig ser atropellat, 18 mesos d’hospitalitzaci\u00f3, surto de l’hospital amb una tetraplegia (lesi\u00f3 medul\u00b7lar) condemnat de per vida a una cadira de rodes i a una depend\u00e8ncia total per a realitzar totes les activitats de la vida di\u00e0ria i necessitat d’una tercera persona per a cobrir totes les meves necessitats.<\/p>\n

Voldria afegir informaci\u00f3 sobre la lesi\u00f3 medul\u00b7lar i les conseq\u00fc\u00e8ncies segons el seu nivell.<\/p>\n

Lesi\u00f3 medul\u00b7lar \u00e9s aquell traumatisme adquirit el qual es trenca la part \u00f2ssia de la columna vertebral implicant el tall de la medul\u00b7la espinal que \u00e9s l\u2019encarregada de transmetre totes les ordres sensitives i motrius des del cervell a totes les parts del cos.<\/p>\n

Segons l’altura d’aquesta lesi\u00f3 ets m\u00e9s o menys funcional i a partir d’aquesta es distingeix una paraplegia d’una tetraplegia. Parapl\u00e8giques s\u00f3n totes aquelles persones que van en cadira de rodes i les podem veure conduint vehicles, fet que vol dir que la seva lesi\u00f3 \u00e9s baixa, tenen control del tronc, bra\u00e7os i mans funcionals i s\u00f3n semi dependents.<\/p>\n

La tetraplegia en termes generals implica en un 95% dels lesionats medul\u00b7lars que no poden conduir, at\u00e8s que no tenen control del tronc i els bra\u00e7os i mans no s\u00f3n funcionals i necessiten ajuda d’una tercera persona pr\u00e0cticament tot el dia. I aix\u00f2 vol dir, que aquesta persona et posa al llit, et lleva, et renta, et vesteix, t’ajuda en l’evacuaci\u00f3 i la micci\u00f3, et d\u00f3na el menjar i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n

Podem dedicar un par\u00e0graf al sexe donat que el 95% dels lesionats medul\u00b7lars deixen de tenir ereccions, es necessitar\u00e0 f\u00e0rmacs per produir-les. Majorit\u00e0riament s’utilitza “Viagra”, o sigui, sexe en pots tenir, per\u00f2 no tens la percepci\u00f3 f\u00edsica perqu\u00e8 no tens sensibilitat. Pel que fa a les dones poden tenir sexe sempre i quan utilitzin lubricants doncs en no tenir sensibilitat podrien patir esquin\u00e7aments.<\/p>\n

Existeixen algunes lesions incompletes (les m\u00ednimes ) les quals es conserva part de sensibilitat, en aquest cas poden gaudir del sexe sense impediments.
\n
\nSORTIDA DE L\u2019HOSPITAL<\/strong><\/p>\n

Fins aqu\u00ed \u00e9s tot el que vaig aprendre a l\u2019hospital, arriba el moment que et donen l\u2019alta i has d\u2019afrontar una nova vida en un m\u00f3n que no est\u00e0 fet per tu, amb aquestes limitacions, una nova vida per tu i el teu entorn, aix\u00f2 suposar\u00e0 una lluita di\u00e0ria on no t\u00e9 cabuda el defalliment
\nPer a mi va ser molt dur, perqu\u00e8 vaig haver-ho d\u2019afrontar sense la meva parella i amb uns pares amb 70 anys.<\/p>\n

NOVA VIDA<\/strong><\/p>\n

Durant tot el temps que vaig passar a l\u2019hospital vaig intentar d\u2019aprofitar el temps  per poder treure el m\u00e0xim partit de les facultats que m\u2019havien quedat.<\/p>\n

En tot moment i durant els 18 mesos vaig tenir el suport incondicional dels meus pares, tamb\u00e9 em visitaven les amistats, entre tots em donaven \u00e0nims i dipositaren en mi tota la seva confian\u00e7a que a la sortida jo seria capa\u00e7 de lluitar i treure el m\u00e0xim partit de tot aquest entorn al qual anomenem \u201cm\u00f3n i societat\u201d malgrat la meva nova condici\u00f3.<\/p>\n

Abans de continuar no em voldria oblidar de dir-vos que durant els 18 mesos d’hospital vaig tenir moments amb molts interrogants ……Per qu\u00e8 a mi? , …Qu\u00e8 en seria de mi en sortir? , …I de la meva fam\u00edlia? … Valdria la pena seguir vivint? …Per qu\u00e8 no m’hi havia quedat en l’accident?<\/p>\n

\u00c9s ben cert que en l\u2019accident s\u2019hi van quedar molts projectes per a realitzar, somnis que complir i tot un m\u00f3n per descobrir.<\/p>\n

No obstant va comen\u00e7ar la meva nova etapa el juny de 1994, se m’obria tot un ventall de possibilitats per a pagar la factura a tots aquells que van estar al meu costat en els pitjors moments i demostrar-me que era capa\u00e7 de fer-ho, i per aix\u00f2 dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, any rere any i fins el dia d’avui he tret el m\u00e0xim profit d’aquest nou cicle de vida descobrint i gaudint d’altres viv\u00e8ncies que de ben cert que en un estat funcional mai les hauria ni tan sols imaginat.<\/p>\n

He format una nova fam\u00edlia, actualment tinc una n\u00e9ta de 4 anys. L’any 1997 vaig tornar a fer immersi\u00f3 en un club especialitzat en immersi\u00f3 adaptada, sent el 1r Club Europeu en aquesta especialitat. Vaig practicar atletisme en cadira de rodes. Vaig formar part d’una associaci\u00f3 de discapacitats de Mollet i comarca de la qual actualment en s\u00f3c el Vicepresident. Des de fa 14 anys participo en un programa de r\u00e0dio a R\u00e0dio Mollet 96.3, “Barreres Fora “tots els dimecres de cada setmana. A R\u00e0dio Parets RAP 107 “Superaci\u00f3 Personal “tots els dimarts. Des de la instauraci\u00f3 del carnet per punts el 2006, col\u00b7laboro amb Stop Accidents donant xerrades de sensibilitzaci\u00f3 a les autoescoles als infractors que han perdut punts o perm\u00eds de conduir per imprud\u00e8ncies, i per completar el cicle tamb\u00e9 trasllat el meu testimoni a alumnes de 4t d’ESO dels col\u00b7legis, col\u00b7laborant tamb\u00e9 en treballs de fi de curs dels alumnes que estan relacionats amb el tema de la discapacitat, vaig participar en les campanyes de sensibilitzaci\u00f3 del “Servei Catal\u00e0 de Tr\u00e0nsit”, 2009 “Quan la vida d\u00f3na un tomb” i 2012-13 “S\u00ed, Podem evitar-ho”, col\u00b7laboro activament amb els Ajuntaments de la comarca per a vigilar, advertir i suggerir tot el relacionat amb les barreres arquitect\u00f2niques urbanes aix\u00ed com informar els establiments o comer\u00e7os que les tinguin, i la manera de fer-ho accessible.<\/p>\n

Queda clar que tot el que he exposat en aquest par\u00e0graf, em d\u00f3na moltes satisfaccions a t\u00edtol personal per l’agra\u00efment i la resposta de tots aquells que escolten el meu testimoni i a dia d’avui, puc comptabilitzar unes 20.000 persones, algunes vegades les trobo pel carrer i despr\u00e9s d’anys em saluden i encara em donen les gr\u00e0cies.<\/p>\n

Una altra de les coses que m\u2019agrada \u00e9s el fet de poder participar amb els Ajuntaments assessorant sobre barreres arquitect\u00f2niques, comprovant que despr\u00e9s de les meves reflexions i suggeriments es realitzen les obres correctament, donant una accessibilitat universal, el mateix a els establiments i comer\u00e7os .<\/p>\n

No vull dir amb aix\u00f2 que em senti orgull\u00f3s de l\u2019accident, per\u00f2 si el lector d\u2019aquest testimoni \u00e9s una persona del col\u00b7lectiu d\u2019accidents amb lesions irreversibles espero que aquesta lectura li serveixi per a animar-lo a treure el m\u00e0xim profit d\u2019aquesta vida, que enriquir\u00e0 el seu esperit, el seu entorn se sentir\u00e0 orgull\u00f3s  i socialment ser\u00e0s una persona respectada i estimada.<\/p>\n

Evidentment que podr\u00edem parlar de com em plantejo el futur, est\u00e0 clar i amb coneixement de causa podria dir que 27 anys despr\u00e9s de l’accident, si aquesta pregunta se m’hagu\u00e9s fet al principi, hauria respost que molt fosc. Despr\u00e9s de tot el que he explicat i mirant enrere puc dir que el meu “futur” ha sigut com el de qualsevol altra persona, aix\u00ed doncs vist el vist opino, “amb algun mat\u00eds” que, el que em queda ser\u00e0 igual que el de qualsevol.<\/p>\n

Finalment alg\u00fa de vosaltres us podeu preguntar, quines eines he fet servir per a poder encaminar aquesta nova situaci\u00f3, el secret est\u00e0 en una actitud positiva, el cervell ben ordenat, const\u00e0ncia, voluntat i evidentment un entorn favorable, tot junt m’ha ajudat a aconseguir el que us he explicat i sense dubte \u00e9s el mecanisme que la realitat m’ha demostrat la seva efic\u00e0cia i el que seguir\u00e9 fent servir per a omplir la meva vida de satisfaccions que tamb\u00e9 s\u00f3n les dels meus \u00e9ssers estimats.<\/p>\n

Aquest escrit s’ha realitzat l’Abril de 2020, durant el confinament de la crisi per Coronavirus, per a sortir-ne aplico la mateixa estrat\u00e8gia que la descrita en el par\u00e0graf anterior i no dubto que tamb\u00e9 en sortir\u00e9 victori\u00f3s d’aquesta batalla.<\/p>\n

Ning\u00fa va dir que la vida era f\u00e0cil, recordeu sempre la cita del poema d’Antonio Machado, CAM\u00cdNANTE NO HAY CAMINO,SE HACE CAMINO AL ANDAR<\/strong> i “mai tan ben dit”.<\/p>\n

M’ha agradat molt participar en aquesta iniciativa proposada per Stop Accidentes, i desitjo que us hagi servit d’ajuda a molts de vosaltres.<\/p>\n

Estic a la vostra disposici\u00f3.<\/p>\n

Josep Roca<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

RESUM S\u00f3c Josep Roca, tinc 64 anys, vaig tenir un accident de circulaci\u00f3 als 38 anys, (18\/01\/1993) actualment porto 27 anys en cadira de rodes (tetrapl\u00e8gia). Durant els meus 38 anys de \u201cfuncional\u201d la meva vida es desenvolupava com la de qualsevol persona, tenia fam\u00edlia, feina,(Policia Local), amistats, passatemps (immersi\u00f3) practicava esports (arts marcials \u201ckarate\u201d) […]<\/p>\n

<\/div>
<\/div>
<\/path><\/svg><\/span><\/a><\/path><\/svg><\/span><\/a><\/svg><\/span><\/a><\/path><\/path><\/path><\/svg><\/span><\/a><\/path><\/g><\/path><\/g><\/circle><\/g><\/g><\/svg><\/span><\/a>
<\/div><\/a>
<\/div><\/a><\/div><\/div>
<\/div>","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[188],"tags":[],"class_list":["post-3421","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-actua"],"blocksy_meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3421"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3421\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3426,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3421\/revisions\/3426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3421"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.florsprat.com\/stop1qt\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}