<\/p>\n
18 de maig de 2020<\/p>\n
Hola:
\nQu\u00e8 tal est\u00e0s? Espero que molt b\u00e9 \u00bfGaudint aquests meravellosos raigs de sol?
\nEst\u00e0 espectacular la primavera eh? Quines ganes de piscina i platgeta!
\nL’altre dia fent videotrucada vas comentar que quedar-se a casa de forma
\nobligada per una cosa aliena a la teva voluntat \u00e9s una p … Feina. Jajaja, jo vaig riure, i et
\nvas preguntar Per qu\u00e8 rius? Male\u00efda la gr\u00e0cia! S\u00ed, ens passem la vida pensant
\nque tot \u00e9s infinit, que no canviaries res, per\u00f2 arriben moments que no esperes
\ni que la vida t’atura en contra la teva voluntat.<\/p>\n
Aquest va ser el meu cas un 7 d’agost de 2017, en qu\u00e8 devia estar de vacances,
\nper\u00f2 em va tocar pencar. Un dia gris en ple estiu i un accident de tr\u00e0nsit que em
\nva parar en sec. Fins a tal punt, de no poder fer res i que m’ho haguessin de
\nfer tot, que guai no? Que t’ho facin tot. Tot \u00e9s tot. Fins a tal punt,
\nd’haver de deixar de banda la meva vida independent i haver de tornar a casa dels meus
\npares perqu\u00e8 m’ajudessin i tinguessin cura. Fins a tal punt, de tallar la meva vida i
\nfer-me tornar a l’any i mig on em donaven menjar. Fins a tal punt, de no
\nvoler anar al lavabo perqu\u00e8 m’havien de netejar.<\/p>\n
Aquella rialla, va ser un riure sarc\u00e0stica, un d\u00e9j\u00e0-vu, un retorn al passat sense necessitat
\nde m\u00e0quina del temps. Encara que cada dia tinc aquesta sensaci\u00f3 de tornar al passat en algun moment. Vaig tenir un accident de tr\u00e0nsit, a dia d’avui hi ha
\nmoments que encara no em crec el que va passar … Per\u00f2 va passar. Vaig haver de comen\u00e7ar de zero, des del segon un, quan vaig veure que no podia respirar pel fum de
\nl’interior del que havia quedat de receptacle del cotxe. Des del segon dos
\nquan vaig reaccionar i vaig veure que no podia moure les mans per llevar-me el cintur\u00f3 de
\nseguretat per sortir d’all\u00e0. Des del segon 3:00, quan em van haver de treure.
\nUs he gravat un v\u00eddeo de la meva tornar a comen\u00e7ar. Aquesta estona en qu\u00e8 apareix el full
\nen blanc, per a mi va ser un any. El segon any es va convertir en una recerca
\nincessant d’eines i materials per on poder sortir d’aquella situaci\u00f3 i
\nara va a fer tres anys i no he aconseguit resoldre aquest tema Quants anys m\u00e9s
\nvaig a haver de seguir aix\u00ed?<\/p>\n
\nQuan t’enfrontes a aquest full en blanc despr\u00e9s d’un accident, el temps perd la seva
\nra\u00f3 de ser, es difumina, agafa un ritme desenfrenat on tot corre molta
\npressa, vols que tot passi r\u00e0pid, per\u00f2 realment s’alenteix, vols que la teva situaci\u00f3 torni al que era abans. Que canvi\u00ef. Quan el que realment va passar aquell
\ndia va ser el canvi en si, i mai tornar\u00e0 a ser el que era abans. Et preguntes una i
\nmil vegades Per qu\u00e8 jo? I no hi ha resposta. Veus tot amb altres ulleres, ulleres de les quals vaig tractar de protegir-me en aquests segons abans del cop, perqu\u00e8 el que ve
\ndespr\u00e9s \u00e9s aclaparador. Aquestes ulleres que no vol posar-se la gent del teu voltant
\nquan et passa alguna cosa aix\u00ed. Ulleres que la teva gent es posa i que alguns es treuen per
\nno veure la realitat del que t’ha passat. Aquells que no se les treuen s\u00f3n els
\nque t’ajuden dia a dia, per molt dif\u00edcil que sigui, per molt devastadora que sigui la
\nimatge que veuen.<\/p>\n
La met\u00e0fora del v\u00eddeo tractant de tornar a comen\u00e7ar, reflecteix els alts i baixos que
\nacompanyen com en una s\u00ednia on sense haver-ho buscat, et puges amb un accident
\nde tr\u00e0nsit. Res m\u00e9s lluny de la realitat, ja que a un parc d’atraccions
\namb s\u00ednia on vas a passar-ho b\u00e9. En aquest parc d’atraccions en el 95% del temps
\nest\u00e0s a la casa del terror, on no saps per on et sortiran i est\u00e0s
\ndesitjant abaixar-te de l’atracci\u00f3. On la motoserra \u00e9s real, el boig amb el ganivet
\ni vestit de blanc \u00e9s real, on la nena de la corba es personalitza i on tot
\nel que et donava ensurt ara es transforma en p\u00e0nic. Tot transformat en senyors
\namb papers, amb bates blanques, dolor i sang. Despr\u00e9s d’aquest temps difuminat s’amaga l’horror de la lluita en quir\u00f2fan, en consultes m\u00e8diques, rehabilitaci\u00f3, advocats, proves, acomiadament, assegurances, baixa, paperassa
\ni comiats. Sempre acompanyada pel que pugui passar, sense intimitat i sense
\ncapacitat de reacci\u00f3.<\/p>\n
Amb el temps difuminat, va prenent forma un nou present, aquell que t’est\u00e0
\ntocant construir des de zero. No \u00e9s el que t’agradaria, per\u00f2 est\u00e0s viva i has
\nde donar gr\u00e0cies per estar aqu\u00ed, altres persones no han tingut aquesta sort.
\nI \u00bfara qu\u00e8 opines de quedar-te a casa de forma obligada pel coronavirus? O
\nDe respectar els senyals de seguretat i el codi de circulaci\u00f3? La nostra llibertat
\ncomen\u00e7a on acaba la dels altres. M’acomiado trobant a faltar amb ganes de
\ntornar a veure’ns i prendre’ns un caf\u00e8 per arreglar el m\u00f3n. Cuida’t molt.<\/p>\n
Una abra\u00e7ada enorme
\nN<\/p>\n
<\/p>\n
https:\/\/youtu.be\/d77cf0e7CIE<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
18 de maig de 2020 Hola: Qu\u00e8 tal est\u00e0s? Espero que molt b\u00e9 \u00bfGaudint aquests meravellosos raigs de sol? Est\u00e0 espectacular la primavera eh? Quines ganes de piscina i platgeta! L’altre dia fent videotrucada vas comentar que quedar-se a casa de forma obligada per una cosa aliena a la teva voluntat \u00e9s una p … […]<\/p>\n