Em dic Jordi i tinc 47 anys. Recordo que va passar l\u2019any 2003, amb 30 anys. M\u2019havia casat l\u2019any 2000 i tamb\u00e9 aquell any vaig comen\u00e7ar a treballar de Mosso d\u2019Esquadra, concretament al grup d\u2019Investigaci\u00f3 de Badalona per a combatre el tr\u00e0fic de subst\u00e0ncies estupefaents. El darrer record que tinc una mica amb cara i ulls \u00e9s haver assistit amb la meva dona a un concert dels Red Hot Chilli Peppers, despr\u00e9s\u2026.el no res, tot en blanc, no en guardo cap record del que em va passar. <\/p>\n
Els seg\u00fcents records els incloc en una escala de grisos a dins de la meva mem\u00f2ria, a on apareix un noi que es diu Jordi i m\u2019explicava que estava a l\u2019Institut Guttman degut a que havia tingut un accident de moto i a conseq\u00fc\u00e8ncia del qual havia patit un traumatisme cranioencef\u00e0lic greu que m\u2019havia fet estar en coma profund durant 3 mesos i mig del qual ja feia mig any que me n\u2019havia sortit.<\/p>\n
Tot el que recordo d\u2019aquella \u00e8poca de la meva vida \u00e9s una barreja de coses reals amb l\u2019aparen\u00e7a de somnis i altres fets concrets m\u00e9s traum\u00e0tics: de la meva estada a la Guttman(1 any i mig), recordo les paraules amables d\u2019en Jordi dient que havia de lluitar per tirar endavant com havia fet ell( era un xicot voluntari que havia passat per la mateixa experi\u00e8ncia feia un temps i se n\u2019havia sortit), tamb\u00e9 recordo altres pacients de la Guttman que estaven all\u00e0 per infinitat de motius(la cagada d\u2019un colom damunt d\u2019una petita ferida que tenia al cap i encara no se li havia tancat, una dona que passejant per la Rambla se li havia caigut un test d\u2019un balc\u00f3 i s\u2019havia quedat tetrapl\u00e8gica, etc,), les meves sessions amb la logopeda, amb la neuropsic\u00f2loga(que van acabar-se amb una frase lapid\u00e0ria d\u2019ella: Jordi, no cal que vinguis m\u00e9s ja que est\u00e0s m\u00e9s b\u00e9 que la majoria de la gent que no ha tingut un accident.), les sessions al gimn\u00e0s de la Guttman a on treballava amb diferents fisioterapeutes. Despr\u00e9s d\u2019estar diverses hores al gimn\u00e0s, tornava a la planta a on est\u00e0vem ingressats els lesionats cerebrals i dormia all\u00e0. Un nombr\u00f3s equip d\u2019infermers\/es es feia c\u00e0rrec de les meves necessitats b\u00e0siques.<\/p>\n
<\/p>\n
Tamb\u00e9 recordo diversos moments en els quals estava amb la meva dona, d\u2019aquests moments els meu records no s\u00f3n gaire bons ja que recordo perfectament el dia que ella em va dir que els dilluns, dimecres i divendres eren els dies que vindria ella a veure\u2019m i que nom\u00e9s el dimarts i els dijous podia venir-me a veure la meva mare.(no volia coincidir amb ella ja que no tenien una bona relaci\u00f3). Per\u00f2 la meva mare, la qual sempre ha tingut un car\u00e0cter sobre protector, un dia va venir quan no podia i van coincidir. Aquell dia, quan la meva dona em va venir a buscar al gimn\u00e0s em va dir textualment: \u201cJordi, aix\u00f2 no pot ser, has de triar, o la teva mare o jo.\u201d . Jo li vaig dir que no li podia contestar a aquella pregunta, que no podia escollir. Ella em va dir que amb aquella resposta ja havia escollit. Un altre dia, recordo que est\u00e0vem a l\u2019habitaci\u00f3, jo al llit, algun infermer, la meva mare, la meva dona i jo ens vam comen\u00e7ar a discutir no s\u00e9 perqu\u00e8, el que s\u00e9 \u00e9s que la discussi\u00f3 va acabar quan ella em va tirar a sobre meu l\u2019anell de casament. Sorprenentment no ens vam separar (l\u2019\u00fanic que puc dir d\u2019aquella \u00e8poca \u00e9s que tinc records molt espor\u00e0dics com el fet que ella em tir\u00e9s a la cara que jo havia tingut l\u2019accident perqu\u00e8 anava begut i drogat, fins i tot un dia es va atrevir a preguntar-me\/afirmar-me que jo havia tingut l\u2019accident perqu\u00e8 m\u2019havia volgut su\u00efcidar; llavors si que jo li vaig respondre que com a policia que era, si es pensa que disposant d\u2019una arma, jo havia escollit arriscar la vida d\u2019altres persones en comptes de disparar-me un tret al cap\u2026no recordo el que ella em va contestar. Un altre dia que es casava un dels meus millors amics i jo era el padr\u00ed del casament, la meva dona i jo viv\u00edem junts, en llits separats a la mateixa habitaci\u00f3, i com que jo degut a un osteoma gegant que tenia al maluc esquerra m\u2019impedia poder asseure\u2019m b\u00e9 a gaireb\u00e9 tot arreu, p.e. la tassa de v\u00e0ter, per la qual cosa em veia obligat molt al meu pesar a fer-me la caca al llit estirat. Doncs la nit anterior al casament del meu amic em vaig fer caca a sobre. Ella em va netejar i llavors em va dir que havia d\u2019anar al casament portant bolquers. Jo m\u2019hi vaig negar perqu\u00e8 mai n\u2019havia dut perqu\u00e8 no se m\u2019havia escapat la caca durant el dia. Aix\u00f2 va provocar una discussi\u00f3 entre tots dos que va fer que quan un altre amic ens va venir a buscar per anar junts en cotxe, el conflicte va provocar que ens endarrer\u00edssim i vam arribar amb la boda ja finalitzada. Un altre dia, em va venir a veure una parella d\u2019amics i quan ja s\u2019acomiadaven, jo els hi vaig dir que els esperava tornar-los a veure ben aviat; la meva cara d\u2019estupefacci\u00f3 que deuria posar quan vaig sentir que ella els hi deia que quan em volguessin tornar venir a veure, ella ja els hi donaria l\u2019adre\u00e7a de la residencia en la que estaria ingressat(a mi no me n\u2019havia dit res).<\/p>\n
Vaig parlar amb la meva mare la qual em va venir a buscar i li va dir que jo tenint 3 germans i una mare no aniria ingressat a una residencia mai. Des de llavors que visc amb la meva mare (d\u2019aix\u00f2 ja fa 15 anys). El dia que vaig haver d\u2019anar als jutjats per a celebrar la vista del divorci, quina va ser la meva sorpresa, i tamb\u00e9 de la jutgessa, quan ella li va reclamar que jo li havia de passar una pensi\u00f3. La jutgessa li va dir que no ja que el m\u00e0xim perjudicat de l\u2019accident havia estat jo; la meva ex dona va afirmar amb vehem\u00e8ncia que si jo havia tingut l\u2019accident era perqu\u00e8 anava begut i drogat fins al capdamunt; la jutgessa li va recriminar que no era el moment per a determinar all\u00f2; llavors la meva ex dona va mentir amb alevosia i li va dir que demanava la pensi\u00f3 ja que ella era mestra i estava a la llista de substitutes a jornada complerta i que degut al meu accident havia hagut de canviar-se a mitja jornada per a poder-se fer c\u00e0rrec de mi. Mentida, ja que de mi se\u2019m feien c\u00e0rrec a la Guttmann i a m\u00e9s, me\u2019n recordo perfectament quan ella m\u2019havia dit que es canviava d\u2019aquesta llista de jornada complerta a mitja jornada i el record era d\u2019abans de l\u2019accident. Quina poca vergonya!!! A sobre, quan vam sortir de la sala de vistes ja divorciats, ella, davant dels nostres familiars, va fer un salt d\u2019alegria i un gest com si hagu\u00e9s obtingut un triomf i va exclamar: \u201csiiii, b\u00e9\u201d( en veu alta perqu\u00e8 ho sent\u00eds millor tothom).<\/p>\n
La versi\u00f3 que ella m\u2019havia explicat del que va passar i que m\u2019havia repetit innombrables vegades va ser aquesta: l\u2019estiu de 2003 vam prendre la decisi\u00f3 de separar-nos una temporada i decidir si torn\u00e0vem o era una separaci\u00f3 definitiva. Es veu que jo em vaig desmadrar, vaig deixar de banda les meves amistats de sempre i vaig comen\u00e7ar a sortir amb amistats noves bevent i drogant-me. Vaig tenir l\u2019accident quan tornava del sopar de Nadal de la comissaria; anava a 200 km\/hora en una zona de 70. Quan em van ingressar en coma a Can Ruti i em van fer les anal\u00edtiques pertinents vaig donar positiu en totes les drogues que existeixen. Suposo que ella va voler a tornar estar junts perqu\u00e8 es deuria sentir en part responsable del que m\u2019havia passat( tot i que jo en cap moment li havia recriminat res, doncs ho tinc clar\u00edssim que l\u2019\u00fanic responsable del que em va passar vaig ser jo i nom\u00e9s jo. Respecte a les difer\u00e8ncies entre la meva i la seva versi\u00f3, mai he volgut saber quina part de la seva historia era certa, per\u00f2 no per por sin\u00f3 pel fet que quin benefici n\u2019obtindria?<\/p>\n
<\/p>\n
Llavors me\u2019n van haig anar a viure amb me mare, d\u2019aix\u00f2 ja en fa 15 anys i ben content que n\u2019estic. Ella al principi m\u2019ajudava en les meves necessitats b\u00e0siques per\u00f2 a mesura que s\u2019ha anat fent gran (ara ja t\u00e9 85 anys) ha hagut de veure com la substitu\u00efen en les seves tasques diferents assistents personals. En aquests 15 anys, la meva mare m\u2019ha explicat algunes viv\u00e8ncies sobre el meu accident: quan tenia 68 anys i estava treballant a la seva parada del mercat, quan va veure que s\u2019apropava un mosso de 2 metres, va llen\u00e7ar la roba al terra i va exclamar: \u201cen Jordi, com est\u00e0? S\u2019ha mort?\u201d El mosso li va explicar el succe\u00eft i la va acompanyar fins a Can Ruti. All\u00e0 no es va moure del meu costat durant tot el temps que vaig estar en coma profund.. Va passar moments horrorosos, com quan va sentir com la mare de la meva ex li va dir: \u201cTingues en comptes que si s\u2019ha de desenxufar en Jordi de les m\u00e0quines que el mantenen en vida, t\u00fa ets qui t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula\u201d, tot aix\u00f2 en un to de veu suficientment alt perqu\u00e8 ella ho sent\u00eds. Tamb\u00e9 ha viscut grans moments, com quan el doctor Sarmiento em va salvar la vida col\u00b7locant-me una v\u00e0lvula de titani de drenatge al cervell perqu\u00e8 aquest no m\u2019explot\u00e9s degut a l\u2019acumulaci\u00f3 de l\u2019aigua. Doncs al cap d\u2019uns 10 anys, en una visita rutin\u00e0ria que vaig venir a fer a can Ruti, vaig voler anar a urg\u00e8ncies per a agrair-li al Dr. Sarmiento l\u2019haver-me salvat la vida; encara recordo les ll\u00e0grimes d\u2019emoci\u00f3 del doctor.<\/p>\n
Est\u00e0 clar que al tenir un accident d\u2019aquesta gravetat, la vida et fa un gir radical perqu\u00e8 passes de ser alg\u00fa aut\u00f2nom, que et vals per tu mateix per fer les coses, a ser alg\u00fa que necessites d\u2019altres persones per a fer coses que abans podia fer jo sense la m\u00e9s m\u00ednima dificultat. El canvi l\u2019he notat molt en el tipus de prioritats que tenia abans i les que tinc ara: ara s\u00f3n prioritats de lo m\u00e9s b\u00e0siques i elementals com per exemple <\/p>\n
<\/p>\n
Malgrat la gravetat del meu accident i algunes de les conseq\u00fc\u00e8ncies que ha comportat, em considero una persona afortunada. En primer lloc, pel fet d\u2019estar viu, per a mi \u00e9s com si la vida m\u2019hagu\u00e9s donat una segona oportunitat, com si hagu\u00e9s tornat a n\u00e9ixer. Tamb\u00e9 em considero una persona afortunada pel fet d\u2019haver patit una lesi\u00f3 cerebral i no haver sofert cap de les greus lesions cognitives o de capacitat d\u2019expressi\u00f3 verbal que he pogut veure que han patit persones amb lesions cerebrals semblants a la meva. I per \u00faltim, el fet que les imprud\u00e8ncies que vaig cometre al tenir el meu accident, les pago jo, per\u00f2 no vaig fer mal a cap altra persona. Conec a gent que ha tingut accidents per petites distraccions i a conseq\u00fc\u00e8ncia dels quals havien patit danys greus terceres persones. Veure el remordiment i pes a la consciencia que pateixen i patiran aquestes persones la resta de la seva vida no m\u2019ho vull ni arribar a imaginar.<\/p>\n
<\/p>\n
Quan et passa un episodi tan greu a la vida, crec que \u00e9s molt important acceptar la nova realitat que vius i que et tocar\u00e0 viure a partir d\u2019ara a la teva vida. Per\u00f2 sobretot, adaptar-te a aquesta nova realitat perqu\u00e8 si no ho fas, no ser\u00e0s feli\u00e7 i no nom\u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3 que estar\u00e0s amargat i amargar\u00e0s a tota la gent del teu voltant i ning\u00fa voldr\u00e0 estar a prop teu. Doncs per poder acceptar i adaptar-me a aquesta nova realitat, sempre he tingut un model en el qual emmirallar-me i aquest no ha estat cap altre que un dels meus tres germans, en Dani. Ell va patir un accident de cotxe degut a una petita distracci\u00f3 el 1993. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest accident va quedar tetrapl\u00e8gic amb totes les implicacions de manca de sensibilitat i mobilitat que aix\u00f2 comporta. Quan en Dani va tenir l\u2019accident jo tenia 21 anys; veure l\u2019esfor\u00e7 i la lluita que tenia di\u00e0riament en Dani em va fer reflexionar: pensava que si a mi la vida em fes passar per un episodi tan dur, segur que seria incapa\u00e7 de superar-ho. Doncs qui m\u2019anava a dir que per aquelles ironies que t\u00e9 la vida, per a mi tamb\u00e9 tenia destinat un episodi traum\u00e0tic, per no parlar del patiment que aix\u00f2 ha comportat per a la meva mare. Aix\u00f2, el que tamb\u00e9 demostra, \u00e9s que la carretera \u00e9s molt freda i no diu: va vinga, com que en aquesta fam\u00edlia hi ha un germ\u00e0 que va en cadira de rodes, la resta de germans poden cometre les imprud\u00e8ncies que vulguin. La carretera \u00e9s com una loteria, pel simple fet de sortir a la carretera ja agafes un n\u00famero i per cada petita imprud\u00e8ncia que anem cometent, anem agafant n\u00fameros fins que si tenim molts n\u00fameros ens pot tocar la grossa i aquesta no \u00e9s gens agradable.<\/p>\n
\u00c9s evident, que el fet d\u2019haver viscut tant de prop un accident de tr\u00e0nsit amb totes les seves corresponents seq\u00fceles, com el que va patir el meu germ\u00e0 Dani, tot i que pugui sonar cruel va ser positiu per a mi. Ho dic en el sentit que em vaig adonar, veient el meu germ\u00e0 superant les dificultats del dia a dia amb molt\u00edssima for\u00e7a de voluntat i esperit de superaci\u00f3, quan a mi em va passar el fet traum\u00e0tic del meu accident, vaig recordar el seu episodi, vaig reflexionar i vaig arribar a la conclusi\u00f3 que l\u2019\u00fanica manera de sortir-me\u2019n i tirar endavant era posant el mateix esperit de sacrifici, for\u00e7a de voluntat i afany de superaci\u00f3 que hi va posar ell per a poder tirar endavant en una situaci\u00f3 tan traum\u00e0tica i complicada. Mai he estat dels que s\u2019ha anat preguntant: \u201cPerqu\u00e8 a mi\u201d; o arribar a pensar que si la vida era injusta pel fet que hagu\u00e9ssim tingut accidents tant el meu germ\u00e0 com jo, qui dictamina el que \u00e9s just i injust en aquesta vida. Perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s injust aix\u00f2 que us he explicat que el fet que una mosca quedi atrapada en una teranyina?<\/p>\n
Curiosament, abans de l\u2019accident, la meva vida es centrava en l\u2019aspecte laboral, matrimonial i social (poques amistats, la veritat); per\u00f2 des que he tingut l\u2019accident, la meva vida social ha augmentat for\u00e7a: he fet 4 anys a l\u2019aula de teatre de Matar\u00f3 amb les seves corresponents obres teatrals; he fet diversos d\u2019espectacles al carrer, perfomances diverses, participacions en la rua de l\u2019enterrament de la sardina; participaci\u00f3 com actor en una webs\u00e8rie, aparici\u00f3 en diversos programes televisius, he realitzat un postgrau a la Universitat de Barcelona, col\u00b7laboro com a locutor de r\u00e0dio en un programa setmanal a R\u00e0dio Matar\u00f3. Sense cap mena de dubte, m\u2019agrada molt m\u00e9s la vida social que tinc ara que la que tenia abans.<\/p>\n
Personalment, el que em costa m\u00e9s d\u2019acceptar i trobo m\u00e9s cruel del meu cas \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3. Vaig sortir del coma i la meva evoluci\u00f3 pel que fa a la mobilitat va ser imparable. Vaig passar del coma a posar-me dret amb dificultats i molt esfor\u00e7 despr\u00e9s. comen\u00e7ar a caminar (primer unes poques passes i al final vaig ser capa\u00e7 de caminar amb caminador 1 hora i mitja sense parar), paral\u00b7lelament, pel que fa a l\u2019autonomia personal, era capa\u00e7 d\u2019aixecar-me tot s\u00f2l de la cadira de rodes, agafar el caminador i llavors anar al lavabo tot s\u00f2l o estar-me m\u00e9s d\u2019una hora caminant amb autonomia, pujar els 25 esglaons que necessito superar per arribar a la terrassa de casa, a l\u2019hora era capa\u00e7 de vestir-me, despullar-me, posar-me al llit tot s\u00f2l. Per\u00f2 cap all\u00e0 l\u2019any 2013 tot va comen\u00e7ar a canviar. El motiu fou que a la cama dreta( la que t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a) vaig comen\u00e7ar a patir unes enrampades molt fortes (la sensaci\u00f3 ve a ser com si em pass\u00e9s una forta corrent el\u00e8ctrica per la cama. Aix\u00f2 cada vegada va anar augmentant la seva freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat del dolor fins a arribar a uns l\u00edmits de dolor impossible d\u2019explicar amb simples paraules. \u00c9s clar, quan aix\u00f2 em passava assegut a la cadira o estirat al llit, l\u2019immens dolor que patia me l\u2019aguantava i ja est\u00e0, per\u00f2 quan aquestes enrampades em venien mentre estava caminant, no nom\u00e9s era el dolor que patia sin\u00f3 que, a m\u00e9s, la cama i el peu dret patien una tremolor i encongiment que provocaven que em desequilibr\u00e9s amb la conseq\u00fcent caiguda al terra. Vaig arribar a caure tantes vegades que, degut a la impossibilitat de la meva mare per aixecar-me del terra, havia d\u2019avisar a la Creu Roja per a que vingu\u00e9ssim a aixecar-me.. Afortunadament, cap de les nombroses caigudes que vaig tenir va comportar cap lesi\u00f3 important per\u00f2 \u00e9s clar, aquestes caigudes va comportar que paulatinament an\u00e9s deixant de caminar i, evidentment vaig deixar de pujar escales pel perill que tenia caure des d\u2019una al\u00e7ada considerable. Per aquest motiu, a mesura que m\u2019anaven augmentant les male\u00efdes enrampades jo havia de disminuir les meves caminades i activitat f\u00edsica. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, la meva for\u00e7a i estat f\u00edsic va anar davallant, amb l\u2019inevitable p\u00e8rdua de la capacitat per a fer activitats tan b\u00e0siques com vestir-me o anar al v\u00e0ter s\u00f2l. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s dur de suportar: tenir un accident que implica la p\u00e8rdua de la capacitat de poder fer tasques quotidianes de la vida di\u00e0ria, llavors, aconseguir mitjan\u00e7ant un esfor\u00e7 immens poder adaptar la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes tasques a les meves possibilitats. Doncs com deia, llavors haver d\u2019acceptar que degut a una complicaci\u00f3 m\u00e8dica, tots aquests triomfs que havia assolit i aconseguit, els tornava a perdre d\u2019una manera tan cruel. La crueltat \u00e9s pel fet de veure que cap de les diverses opinions mediques a les que busco ajuda, no em troben una soluci\u00f3 a la meva problem\u00e0tica.<\/p>\n
Si a tot aix\u00f2 li afegim el fet que degut al Covid 19 ha comportat el confinament al domicili i, per tant, deixar de poder anar a rehabilitaci\u00f3 amb el que suposa aix\u00f2 de perdre m\u00e9s la meva forma f\u00edsica ja que all\u00ed era el moment del dia a on el meu cos tenia m\u00e9s mobilitat. Un cop vaig sentir una frase de l\u2019Albert Espinoza, magn\u00edfic creador de \u2018Polseres vermelles\u2019 i altres treballs, deia la frase:\u201dVivir es aprender a perder lo que ganaste\u201d, doncs b\u00e9, o jo no he apr\u00e8s a viure o no s\u00e9 ben b\u00e9 que \u00e9s per\u00f2 el que jo tinc clar \u00e9s qui ni vull ni aprendr\u00e9 a viure amb la p\u00e8rdua del que vaig guanyar. No ho s\u00e9 si potser no vaig entendre ben b\u00e9 el significat de la frase per\u00f2 el que tinc clar \u00e9s que mai em rendir\u00e9 fins a tornar a aconseguir el que vaig assolir un cop pel que fa a la meva recuperaci\u00f3. Hi ha hagut dies que he tingut la temptaci\u00f3 de llen\u00e7ar la tovallola i rendir-me per\u00f2 aquest impuls em dura poc i em dic a mi mateix que si he estat capa\u00e7 de resistir un fet tan traum\u00e0tic com l\u2019accident i les seves seq\u00fceles, ara haig de ser capa\u00e7 de resistir aquesta male\u00efda complicaci\u00f3 m\u00e8dica. Els anys que duc havent de resistir una situaci\u00f3 tan dura com la que implica un accident de tr\u00e0nsit, m\u2019han servit per adonar-me quan veig i sento queixar-se a gent per coses a la vida que sota el meu punt de vista s\u00f3n nimietats i menud\u00e8ncies, reflexiono i s\u00f3c del parer que quan la vida posa proves tan dures per a superar, escull a gent amb una alta capacitat de resili\u00e8ncia per a superar-ho (a vegades erra i determinada gent no es veu capa\u00e7 de lluitar i es rendeix), per\u00f2 us puc ben assegurar que de moment aquest no \u00e9s el meu cas i gr\u00e0cies al recolzament familiar, d\u2019amistats i de la meva xicota,, lluitar\u00e9 fins a on faci falta.. Des de fa poc que tinc n\u00favia i aix\u00f2 em provoca una gran il\u00b7lusi\u00f3, \u00e0nims i esperances de poder formar una fam\u00edlia amb dona i fills com en Dani, el meu germ\u00e0.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em dic Jordi i tinc 47 anys. Recordo que va passar l\u2019any 2003, amb 30 anys. M\u2019havia casat l\u2019any 2000 i tamb\u00e9 aquell any vaig comen\u00e7ar a treballar de Mosso d\u2019Esquadra, concretament al grup d\u2019Investigaci\u00f3 de Badalona per a combatre el tr\u00e0fic de subst\u00e0ncies estupefaents. El darrer record que tinc una mica amb cara i […]<\/p>\n